La Festa de l’Arbre es va celebrar per primera vegada a l’Estat Espanyol l’any 1805 a la localitat extremenya de Villanueva de la Sierra (Cáceres). Va ser iniciativa del rector Ramon Vaca Rojo que va comptar amb el suport de tota la població en una celebració festiva que durà tres dies. Entre les activitats que es van realitzar destaca la plantació d’una gran quantitat d’àlbers amb la finalitat de recuperar la naturalesa que havia estat arrasada per un incendi que va assolar la zona. Actualment, la Festa de l’Arbre es celebra, en la major part de l’Estat, el 21 de març, coincidint amb el Dia Internacional dels Boscos. No obstant, a casa nostra, commemorem oficialment el Dia de l’Arbre el 31 de gener . Amb aquesta festivitat es pretén conscienciar a la població de la importància que implica la conservació dels boscos en general, i el manteniment dels ecosistemes específics del nostre territori, en particular. En definitiva, aquesta iniciativa busca, sobretot, donar a conèixer els beneficis que ens aporten les superfícies verdes: transformar el diòxid de carboni, minimitzar els rics d’inundacions, regular el cicle de l’aigua i evitar l’erosió.

La Festa de l’Arbre pròpiament dita va ser instaurada al nostre país de forma oficial en virtut del Reial Decret de l’11 de març de 1904. Va néixer amb un propòsit pedagògic, però a més pretenia resoldre el problema de la destrucció de les muntanyes que s’havia plantejat a Espanya. Segons el Decret esmentat prèviament, les autoritats, corporacions o particulars que desitjaren organitzar la festa podrien de constituir Juntes Locals, procurant que formaren part d’elles, l’Alcalde, el metge, el Capellà rector i el Mestre d’escola de més categoria i el primer contribuent. Malauradament, l’acollida del Reial Decret de 1904 no va ser l’esperada ja que molt pocs pobles van celebrar aquesta festa, atès que la concessió de llavors i plançons havia de ser gratuïta i no tenien recursos. Per tant, la commemoració anual del Dia de l’Arbre en tots els municipis espanyols no es va fer efectiva fins l’aprovació del Reial Decret de 1915, signat pel rei Alfons XII, on es regulava l’obligació de celebrar aquest esdeveniment en tots els municipis i, a més, exigia a totes les corporacions a contemplar en els seus pressupostos anuals una quantitat determinada per cobrir les despeses per a la seva organització.
Pel que fa a nivell local, la Festa de l’Arbre té els seus antecedents en unes conferències celebrades el 5 de setembre de 1914 al local de la Societat Cooperativa Obrera de Almussafes en les quals van participar Francisco Rubio (fotografia) i José Bosch Solvés. Durant el seu discurs, Rubio va explicar als assistents la necessitat d’implantar una Societat Protectora dels Arbres i de celebrar de manera anual la Festa de l’Arbre Fruiter tal i com es feia a Moià (Barcelona), localitat on l’almussafeny treballava com a mestre interí.

Els primers dies de febrer de 1915 es creava a Almussafes la «Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter d’Almussafes», que reivindicava el respecte pel nostre entorn natural a més de defensar fervorosament la pàtria. Aquesta societat fou impulsada per Francisco Rubio (1892-?), veí autòcton d’Almussafes però resident a Moià que, influenciat pel fundador de la «Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter del Sindicat Agrícol de Moyá» Francisco Viñas, va voler implantar un projecte semblant a la seua terra natal, Almussafes .

La Junta d’aquesta societat estava formada per: Francisco Duart Taberner (President), Francisco Rubio Grau (Vice-president), Vicente Medina Martínez (Secretari), José Bosch Solves (Tresorer), Vicente Gorrita (Vocal), Ezequiel Grau (Vocal), Jacinto Soldado (Vocal), Enrique Calatayud (vocal), José Bosch Rovira (Vocal) i Julián Giménez (Vocal).

Un poc després de l’aprovació del Reial Decret del 1915, l’alcalde del moment, Fèlix Marí Magraner (fotografia), el 12 de febrer d’eixe mateix any, va ordenar plantar un gran nombre d’eucaliptus a la «plaza del Olmo» (actualment Plaça del Mercat) i al carrer Major, que no van arrelar. Per això, el 22 de febrer es plantaren de nou acàcies i plàtans orientals dels quals molts pocs van arrelar. Però, segons el Butlletí de la «Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter i del Sindicat Agricol de Moyá» de novembre de 1916, la primera Festa de l’Arbre a Almussafes com a tal no es va celebrar fins el 3 de setembre de 1916, moment en el que la Junta de la Lliga d’Almussafes va decidir buscar el suport material entre els propietaris més adinerats de la localitat i algunes personalitats il·lustres de València per tal de que es feren càrrec de les despeses que anava a suposar el festival que es va organitzar. Entre ells estaven: el senyor Conde de Montornés, el senyor Emeterio Muga, el senyor Francisco Maestre, Joaquín Montesinos, José Mateu, Agustín Paredes i Elvira Lozano.

La Festa de l’Arbre de 1916 a la nostra població va aglutinar tant autoritats locals com alumnes de les escoles públiques. L’alcalde Ezequiel Grau va pronunciar un discurs i, acte seguit, es va procedir a la plantació d’arbres al carrer Major i al cant de «l’himne a l’arbre». A banda d’això, també es van realitzar cercaviles, conferències sobre els arbres, paelles, cavalcades amb carrosses i atorgament de guardons als llauradors que havien participat en els concursos de cura d’arbrat. Els premis van ser concedits als llauradors que més arbres havien plantat i que millor cuidats els tenien que eren: José Antonio Blat Martí, Ramon Duart Roig, Fèlix Marí Magraner, Francisco Melià Andreu i Antonio Tomás Hernández. I els accèssits foren per a: Julián Giménez García, Enrique Calatayud Lloréns, Jacinto Soldado Ortiz, Luis Company, Juan Cariñena Martínez i José Mª Martínez Soria. Tanmateix, els tres primers guanyadors van renunciar a l’import dels guardons com a acte de solidaritat: José Antonio Blat Martí que va guanyar 50 pessetes va voler distribuir-les a les vídues amb menys recursos econòmics de la localitat i Ramon Duart Roig i Fèlix Marí Magraner, que van rebre 30 pessetes i 20 pessetes respectivament, van decidir donar el seu premi a la “Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter d’Almussafes”.

L’any següent, el 1917, tenim constància de que va haver-hi una segona Festa de l’Arbre Fruiter a Almussafes gràcies a la cessió del follet original titulat «Recuerdo de la fiesta íntima del árbol frutal celebrada el día [30] de septiembre del año MCMXVII» facilitat pel senyor Marín Pales Lladosa a l’Arxiu Municipal. En aquest any, la Junta de la «Lliga de l’Arbre Fruiter d’Almussafes» estava formada per: Félix Marí Magraner (President), Vicente Medina Martínez (Vice-president), Salvador Duart Albuixech (Tresorer), Enrique Calatayud Llorens (Tresorer). I els vocals van ser: Francisco Duart, Àngel Llorens, Vicente Escribà, Máximo Chaqués, José Mª Baldoví i Francisco Girona. De manera anàloga a l’anterior edició, aquest festival es va celebrar amb actes presidits per l’alcalde i president honorari de la Junta en aquest moment, Ezequiel Grau, i altres autoritats locals. Entre totes les activitats que es van realitzar podem destacar: recorreguts, concursos que van participar els grups d’exploradors de Picassent, Cullera Catarroja i València, cercaviles, conferències a càrrec del metge Bosch i Manuel Monfort, plantacions d’arbres fruiters al carrer Major i actes culturals a l’escola de xiquetes que estava a la Casa del Castell.

Per finalitzar, no podem constatar que va haver alguna altra edició de la Festa de l’Arbre Fruiter a Almussafes posterior a les esmentades. Segons el metge Bosch, la suspensió d’aquesta celebració probablement estiga relacionada amb la malifeta per part d’uns joves que van arrancar de quall un arbre fruiter i el van presentar públicament damunt d’un carro . Tanmateix, un article del 10 de maig de 1918 publicat a La Vanguardia sembla fer referència a la preparació d’alguna cosa en motiu d’aquesta festivitat.

Com a conclusió, voldríem fer referència a un aspecte curiós que marca la diferència entre la Festa de l’Arbre celebrada a Almussafes el 1916 i el 1917 i la commemoració actual en motiu del dia de l’Arbre: l’estímul que les impulsa. En efecte, la motivació inicial que va incentivar la creació de les Lligues i, conseqüentment, la celebració de la primera i la segona Festa de l’Arbre tenia un component patriòtic però sobre tot islamòfob ja que es considerava que la carència d’arbres fruiters es devia a la incultura dels musulmans que destrossaven els camps i robaven els fruits: «Los moros que creíamos expulsados de España, continúan infestando nuestras vegas, a pesar de Gonzalo de Córdoba y de los Reyes Católicos. Pandillas de mozalbetes y no mozalbetes, bárbaros unos y otros golosos, han estado invadiendo nuestras huertas, tomando por asalto los árboles, y no contentos con arramblar con la fruta, en su furor sarraceno, los desmochaban, desgajando sus ramas» . Actualment, en canvi, l’incentiu que fomenta la celebració del dia de l’Arbre és radicalment distint: la protecció de les superfícies arbrades i l’èmfasi en els beneficis que representen els arbres per a la vida de tots els éssers vius.

Almussafes, a 16 de gener de 2019

Belén Cabanes Hernández
Vicenta Pilar Raga Agramunt

Bibliografia:
BENACHES, J.L. «Templant», l’Orgue de Sollana, núm. 343, 2018. Còpia digitalitzada cedida a l’Arxiu Municipal pel propi autor.
BOSCH, J. Almussafes: Noticiario histórico costumbrista, «La Fiesta del Árbol de 1917», pp.203-205.
El Eco de Almussafes: periódico independiente, 22 de agosto de 1916, núm 3. Còpia digitalitzada cedida per Jesús Gil a l’Arxiu Municipal.
Espanya. Reial Decret, de 11 de març. La Gaceta, 12 de març de 1904, núm. 72, p.1023.
Espanya. Reial Decret, de 5 de gener. La Gaceta, 6 de gener de 1915, núm.6, p.48.
Espanya. Decret 17/1990, de 15 de gener. DOCV, 25 de gener de 1990, núm. 1230.
«Recuerdo de la fiesta íntima del árbol frutal, celebrada el 30 de septiembre del año MCMXVII. Valencia. Marco hermanos, 1917». Còpia digitalitzada cedida a l’Arxiu Municipal per Marín Pales Lladosa.