En compliment de la Llei estatal 20/2022, de 19 de octubre, de Memòria Democràtica  i l’ autonòmica Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, l’Ajuntament ha d’iniciar un procés per a canviar el nom del carrer Vicente Gay, en tant que apareix en el catàleg de vestigis contraris a la memòria democràtica en el àmbit de la Comunitat Valenciana, que es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el 16 de setembre de 2021.

Vicente Gay i Forner va nàixer en Almussafes, va ser professor i economista, amb idiologia ultraconservadora que va ocupar càrrecs importants en la dictadura franquista,  motiu per la qual la legislació ens obliga a canviar el nom.

1. Carrer Convent

Antiga denominació del carrer en qüestió, al fer extensió del camí Convent, que unia Sollana amb Almussafes, al carrer urbà de la localitat, i que segons estudis històrics realitzats, ja es deia així des del segle XIX i es va canviar per Vicente Gay en març de 1929.

2. Carrer Sollana

En consonància amb altres carrers de la localitat que s’han designat tenint en compte la població veïna a la qual es dirigixen, i a suggeriment del cronista local, per tal de complir  amb el deute històric amb el poble del costat

3. Manuela Solís Clarás

Primera mèdica de la medicina valenciana, nascuda en juny de 1862.

Es fa formar en Madrid i Paris i va desenvolupar una tasca professional en centres com els asils Cuna de Jesús, Real Hermandad de Esperanza i Real Policlínica de Socorro. I destaca per la seua clara trajectòria en favor de les dones amb menys recursos que presentaven problemes de caràcter social.

4. Ana Lluch Hernández

Nascuda el 13 de febrer de 1949 a València.

Es una metgessa espanyola i investigadora en oncologia, especialitzada en càncer de mama. És catedràtica de Medicina a la Universitat de València i cap del Servei d’Hematologia i Oncologia de l’Hospital Clínic Universitari de València

Ha dirigit més de 40 tesi, presentat gran nombre de treballs en els principals congressos nacionals i estrangers, publicat més de 300 articles en revistes nacionals i internacionals, col·laborat en publicacions de llibres de l’especialitat i per descomptat, participat activament en conferències tant a nivell nacional com internacional.

Se li han concedit diverses beques d’investigació, entre les quals cal destacar les 9 que va rebre com a Investigador Principal en Projectes del Fons d’Investigació Sanitària de l’Institut de Salut Carles III.

5. Clara Campoamor

Nascuda a Madrid el 12 de febrer de 1888

Va haver d’obrir-se pas des de molt xicoteta en una societat especialment dura per a les dones: la mort del seu pare la va obligar a començar a treballar quan a penes tenia deu anys. Pot ser que fora aquesta desgràcia, no obstant això, la que la forçara a buscar-se la vida i aconseguir una ocupació pública com a professora de mecanografia amb només 26 anys.

Va ser una escriptora, política i advocada espanyola que va lluitar pels drets de la dona. Impulsora del sufragi femení a Espanya, les dones van poder votar per primera vegada en 1933 gràcies a ella.

6. Elena Just Castillo

Elena Just naixquè durant els anys de la I República espanyola, 1873-1874, en el sí d’una família acomodada d’idees progressistes i republicanes d’Alzira, i residia encara allí a principis de l’última dècada del segle XIX, junt als seus germans Amparo, Julio i Andrés, també defensors del lliurepensament.

Elena va simbolitzar l’auge del primer associacionisme femení de base obrera en València i inclús va compartir faristol amb Teresa Claramunt en alguna ocasió; i potser per això, advertiria prompte l’escàs interès del republicanisme blasquiste en dissenyar un projecte educatiu integral per a la dona, és dir, que fora més allà de l’àmbit domèstic i que servira per alguna cosa més que com a adorn electoral.