La formació de música històrica inclou obres de Claude Gervaise, Cristóbal de Morales, Hans Leo Hassler, Mateo Flecha i Andrea Gabrieli, entre altres, recuperades en ciutats com Gènova, Florència, Praga, París, Lió, Nuremberg, Venècia, Wolfenbüttel, Hamburg i Anvers
Capella de Ministrers, que publica el seu 61é treball, commemora el 500 aniversari de la Guerra de les Germanies (1519-1523) que va enfrontar a artesans i una burgesia emergent contra la noblesa
Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, subratlla que “estem molt satisfets amb la recuperació en aquest disc d’un important repertori europeu en el qual música, guerra i història van de la mà”
Javier Marín-López i Virginia Sánchez-López (Universitat de Jaén): “Capella de Ministrers explora part del repertori de tall bèl.lic compost a Europa durant el ‘larg’ segle XVI” i indiquen que algunes de les peces “es vinculen amb fets associats a les campanyes militars de Carles V”
Vicent Josep Escartí (Universitat de València) exposa que “la noblesa valenciana postagermanada seria aquella que cantava i feia sonar instruments feliçment en la cort del duc de Calàbria”
Capella de Ministrers ha publicat Germanies, un disc en el qual aborda músiques de guerra i de pau del Renaixement i obres de diversos compositors europeus que conformen un treball que commemora el 500 aniversari de la Guerra de les Germanies (1519-1523) que va enfrontar a artesans i una burgesia emergent contra la noblesa en els antics Regnes de València i Mallorca i en alguns llocs de Catalunya.
El treball discogràfic, que es distribueix en més de 28 països de tot el món i està present en diverses plataformes, és el número 61 d’una formació de música històrica de referència amb 33 anys de presència en el panorama internacional. L’enregistrament inclou 12 temes i en ella Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, inclou un repertori d’autors com Claude Gervaise, Cristóbal de Morales, Hans Leo Hassler, Mateo Flecha i Andrea Gabrieli, entre altres, recuperat en ciutats com Gènova, Florència, Venècia, Anvers, Praga, París, Lió, Nuremberg, Wolfenbüttel i Hamburg.
Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, subratlla que “estem molt satisfets amb la recuperació en aquest disc d’un important repertori estretament vinculat amb l’esdevenir de l’Europa renaixentista i que ens serveix per a celebrar el 500 aniversari de la Guerra de les Germanies”. El violagambista i musicòleg destaca que “música, guerra i història van de la mà en aquest treball que fa un periple a través d’obres representatives d’una època que dóna pas a l’Edat Moderna”.
Per a aquest àlbum, Magraner (direcció i viola de gamba) ha reunit prestigiosos cantants i intèrprets com Èlia Casanova (soprano), Hugo Bolívar (contratenor), Albert Riera, Víctor Sordo, Jesús Navarro i Ignacio Pérez (tenors), Pablo Acosta (baríton), Lixania Fernández, Jordi Comellas i Leonardo Luckert, (violes de gamba), Raquel Fernández (violone), David Antich (flautes), Núria Sanromà (cornetto), Silke G. Schulze (gralla), Elies Hernàndis, Joan Marín, Álvaro Martínez i David García (sacabuches) Ovidi Giménez (baixada), Pau Ballester (percussió), Robert Cases (guitarra i tiorba) i Sara Águeda (arpa).
El disc es va gravar els dies 7, 8 i 9 de juliol de 2019 a l’església del Monestir de San Miguel dels Reis de València. La imatge de la portada del disc-llibre és la Desfilada de cavallers i soldats, fresc del Palau dels Comtes de Centelles d’Oliva (València – c. 1520), cortesia de la Hispanic Society of America de Nova York; i la masteritzación del treball ha sigut a càrrec de l’enginyer de mescla Jorge García Bastidas (dbc estudis).
Música i guerra
Javier Marín-López en col.laboració amb Virginia Sánchez-López (Universitat de Jaén), indiquen en les notes al programa que “música i guerra han estat associades des de temps immemorial. La seua relació pot rastrejar-se des de senzills tocs de trompeta i tabal interpretats per músics militars en plena batalla per a comunicar-se i infondre valor (o temor) en els combatents, fins a les més elaborades peces compostes per a l’exaltació patriòtica. En l’àmbit religiós, l’impacte del bèl.lic ha sigut igualment destacable, revestit sempre d’un to sacre i moralitzador”.
Per a aquests experts, “Capella de Ministrers explora part del repertori de tall bèl.lic compost a Europa durant el ‘llarg’ segle XVI, un període en el qual la cultura de les armes constituïa una característica distintiva de la noblesa i la reialesa, sent part fonamental de la seua formació”.
Batalles musicals
Marín-López i Sánchez-López assenyalen que algunes de les peces “es vinculen amb fets associats a les campanyes militars de Carles V”, i altres “constitueixen vertaderes batalles musicals que representen els sons i el fragor de la guerra, simulant tocs de tambors, trets, fanfàrries i els típics crits de crida a les armes (a l’arma, valentes, foc, batalla, guerra, victòria). I consideren que totes elles reflecteixen la tendència de l’època a expressar la identitat política per mitjà de la força militar i la diversitat d’estratègies tècniques emprades per a la seua musicalització”.
Vicent Josep Escartí (Universitat de València) exposa que “sabem que la música sonava acompanyant les marxes de la infanteria en les guerres europees d’aquella època, havia d’ajudar a infondre valor als homes que sabien que arriscaven la vida en cada combat”.
Escartí posa en relleu que “la noblesa valenciana postagermanada seria aquella que cantava i feia sonar instruments feliçment en la cort del duc de Calàbria, mentre el país es reposava de la guerra i perdia pes polític en el conjunt de la monarquia hispànica”.
Primera globalització
Amadeo Serra (Universitat de València) apunta que les Germanies van ser un conflicte que “alguns consideren una revolta, uns altres s’atreveixen a anomenar-lo revolució o simplement moviment social. Segurament van ser el símptoma dels problemes i conflictes d’una època, el Renaixement, que coincideix amb la primera globalització després d’haver aconseguit Extrem Orient les naus portugueses, i el gir de la monarquia hispànica cap a Amèrica”. Serra assegura que es reclamava “un millor govern de les ciutats, la reforma dels impostos i la protecció als artesans locals; de la monarquia s’esperava que obrira el poder municipal als artesans i posara fre a les càrregues del règim senyorial”.
Les Germanies van tindre un cert paral.lelisme amb l’alçament armat dels denominats comuners, “igual que va ocórrer amb la Guerra de les Comunitats (moviment anàleg a les Germanies desenvolupat a Castella entre 1520 i 1522), la rebel.lió dels agermanats va ser sufocada i el poder absolutista del recentment nomenat emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya va eixir reforçat”, indiquen en el seu article Marín-López i Sánchez-López.
Capella de Ministrers, que ha comptat per al CD amb la col.laboració de la conselleria d’Educació, Cultura i Esport, Institut Valencià de Cultura, Universitat de València, Fundació Cultural CdM i l’Associació Cultural Comes, treballa des de fa més de tres dècades en la recuperació i difusió del patrimoni musical que ha rescatat i difós en més de 1.500 concerts i recollit en acurats treballs discogràfics i en diverses participacions, recopilatoris i cds promocionals. La seua labor investigadora es remunta fins a l’Edat Mitjana en la qual ha abordat diferents cultures. La formació va obtindre el prestigiós Premi Internacional de Música Clàssica (ICMA) i el Premi Carles Santos en 2018, entre molts altres guardons al llarg de la seua història.
Debe estar conectado para enviar un comentario.